Home - Consëis da fà jö - Setima leziun
Pixel, focalisaziun y formać da podëi memorisé

Ći se vëgnel pa insigné te chësta leziun?
Al n'é nia tröc agn cà che vigni fotograf â a ćiasa corones plënes de films y diapositives. Al dedaincö é i films gnüs sborlà sön na pert dales schedes de memoria digitales. 

 

Fotonr57

Scheda de memoria digitala 


 
Un n punt, dui punć, miliuns de punć!

I produzënć de aparać da fà jö vëgn fora oramai vigni mez ann cun modei nüs, che à tres de plü miliuns de punć o pixel. La prestaziun de n sensor vëgn dada dant en „megapixel", che foss praticamënter le numer de punć dla fotografia calcolè en miliuns. De regola fej n majer numer de punć fora na miù cualité dla fotografia, mo ara n'é nia dagnora insciö, inće deache i sensors à limitaziuns fisiches che vëgn gonot descrites te revistes de fotografia.

De fat vëgnel gonot ignorè la cualité dl obietif y dl prozessur dl aparat, ćiaran ma plü sön la cuantité di pixel. Mo i critêrs por chirì fora n bun aparat da fà jö é dessigü de plü y vignun dess podëi valuté ći aparat che va le miù por ël i tignon en conscidraziun düć canć. 

Fotonr58
De plü formać dl retrat

 

1 n film = 36 fotos, 1 scheda de memoria = plü co 1.000 fotos

Chësta gran mudaziun é dessigü n gran vantaje por i fotografs, dantadöt por la lerch ch'an se sparagna da mëte ia i retrać y inće deache an n'à nia bria da mëte do films nüs. Al é da dì che la cuantité de fotografies che à lerch sön na scheda de memoria depënn dal format te chël ch'an fej jö:

JPEG (Joint Photographic Experts Group)

Chësc format é chël che vëgn tut le plü (pro de plü sorts de aparać da fà jö compać él inće le sù che po gnì adorè) y por les fotografies che vëgn publicades sön sić internet él inće chël che vëgn tut le plü gonot.

Indicaziun: sce na fotografia te n format JPEG o JPG vëgn mudada sön le computer y spo salvada danü, vëgnera vigni iade compressada (komprimiert?) danü. Alalungia i fej chësta prozedöra perde cualité ala fotografia, porchël vëgnel aconsié de laurè dagnora sön copies dla fotografia y de tignì da pert la fotografia originala.

RAW

Le format RAW é n format de dać groi (Rohdatenformat) che salva n gröm de informaziuns pro la fotografia y porchël é inće la grandëza dl file cotan maiù co pro na fotografia te n format JPEG. Inće sce la fotografia vëgn mudada y salvada danü se mantëgnel impò la cualité dla fotografia. Impò vëgnel aconsié de laurè dagnora sön na copia.

TIFF (Tagged Image File Format)

Chësc format ti assomëia al format RAW, inće sce le TIFF é nasciü denant. Inće chësc format adora n gröm de lerch, inće sce a confrunt dl RAW n'àn nia i dać groi a desposiziun da podëi laurè jö. Le vantaje dl TIFF é che an po le salvè tan de iadi ch'an ô zënza che la fotografia perdes de cualité. 

 

Fotonr59


Lerch de memoria. Schedes CF, memory stick, SD o XS vëgn adorades aladô dla sort de aparat da fà jö. Danter chëstes vëgnel spo ćiamò chirì fora na scheda sön la basa dla capazité de memoria ch'ara à, la cualité (sce ara é plü o manco zitia dal'ega o dales bòtes) y la velozité da registré i dać (por podëi fà fotografies en secuënza).

Indicaziun: inće sce les chertes pîta tres de plü capazité de memoria, él important da valuté sc'al n'é nia damì da tó de plü chertes o ma öna o döes. La chestiun é che sc'al ess da ester n problem sön öna na cherta, spo él dötes les fotografies che é pordüdes, deperpo che sc'an tôl de plü chertes, spo é chësc risch mënder. 

Por desćiarié jö la setima leziun te n format PDF:  Leziun_nr.7.pdf